Quan la vida et canvia els plans

Quan la vida, de cop i sense demanar-te permís, et canvia radicalment els plans, entres en una espiral frenètica d’emocions de: ràbia, tristesa, frustració, desesperació, por,… Et sents desprotegit, sol, minúscul i absolutament buit. Dubtes de ser capaç de trobar la força per a lluitar i sortir d’aquesta espiral. I la pregunta “perquè?” et martelleja el cervell. Acabes exhaust i esgotat.

De veritat importa tant el “perquè”? Canviaria alguna cosa de la teva realitat sabent el perquè? Podries afirmar rotundament que el que t’aportarà aquesta experiència no és el millor per a tu a un temps vista? En base a què pots afirmar saber el que és millor per a tu? Deixa de preguntar-te “perquè?”. Comença a preguntar-te “per a què” m’està succeint això?

Mira enrere. Enfoca’t en un altre revés que t’hagi regalat la vida i ja consideris superat. Què et va ensenyar? Com has evolucionat des d’aleshores? Què saps ara que abans no sabies? Quines creences es van esmicolar? Et sents ara més madur i savi que aleshores?

Observa les lleis físiques de l’univers. Tu també et regeixes per elles.

Observa el comportament d’un tap de suro en un remolí d’aigua. Es rendeix a la dinàmica de l’espiral mentre aquesta l’enfonsa. No oposa resistència. Accepta las condicions i… màgia! Surt escopit a la superfície i roman flotant. Aquesta espiral d’emocions que sents són com aquest remolí d’aigua. En ell està el potencial d’energia per a impulsar-te. En l’univers no existeix expansió sense una contracció prèvia, i la intensitat de la contracció és sempre menor al potencial d’expansió associada a ella. Aquestes emocions que sents profundament són una crida a donar a llum a una nova versió de tu altament expandida, estimat.

Estàs disposat a parir-la?