La lògica coherent de les etiquetes

Quines són les etiquetes que un dia; de petit, vas validar? Potser: tímid, egoista, lent, imperfecte, …? Fins als set anys, tot el que ens diuen que som ho acceptem sense filtrar, perquè el nostre cervell de nen simplement no té la capacitat per a fer-ho. Encara no té format del tot el lòbul frontal, que és el que té la capacitat de raonar i posar en dubte aquestes etiquetes. I així, arribem a adults pensant que som lents, tímids, egoistes o imperfectes.

Vivim en un món dual on definim amb pols oposats: llum – foscor, amor – odi, por – valentia, bo – dolent, perfecte – imperfecte, fred – calor, etc … Cada parella és una mateixa naturalesa expressant-se en un grau diferent. En un termòmetre, en quin punt pots afirmar que deixa de fer fred i comença a fer calor? En quina de les teves pors vas descobrir que eres valent? A qui sents que més odies de vegades? Com podria existir un dels termes sense l’altre? El punt on un dels pols passa ser l’altra depèn de la subjectivitat de l’observador que ho interpreta.

Tu no ets lent, vas a un ritme diferent al que et titlla de lent. Tu no ets egoista, simplement no fas el que vol el que et titlla d’egoista. Qui està essent l’egoista? Tu no ets imperfecte; fixa’t en els cànons de perfecció al llarg dels segles. En quin si que series perfecte?

Tot és relatiu. I posats a comparar, no és més coherent comparar-se amb un mateix?